Nuestras ciudades
Web Oficial
Banner

Sitges i la poesia: un connubi que reviu cada any

Usar puntuación: / 1
MaloBueno 
Sitges - Cultura
No hay traducciones disponibles.

La festa de la Poesia de Sitges arriba a la seva 9ª edició. L’esdeveniment, organitzat pels poetes Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran, té una agenda plena d’activitats que, en to festiu, giren entorn de la cultura i les tradicions locals. Els poetes convidats d’aquest any són la Tònia Passola, en Víctor Sunyol, en Josep Colet, en Ponç Pons, l’Anna Crowe, la Sònia Moll i l’Eduard Sanahuja.
Aquest cap de setmana tenim el plaer d’acollir al nostre hotel Mèdium Sitges Park  a dues poetes com són la Sònia Moll i l’Anna Crowe. Ens reunim amb elles al bar de l’hotel per fer un café tot gaudint del bon temps i esperant que ens expliquin quines són les seves primeres impressions de Sitges i d’aquesta curiosa festa a la que estan convidades.

Cartel Festa Poesia

Vau arribar ahir a Sitges i vau començar la vostra experiència amb la rebuda dels poetes i el cercavila pels carrers del centre, quina primera impressió us heu emportat del Festival? I de la benvinguda, què en penseu?

Sònia: havia sentit parlar del Festival, em sembla molt interessant i alhora divertit, sobretot molt de l’estil d’en Russinyol. La rebuda ha estat molt festiva, una primera impressió molt bona.

Anna: és una festa de la poesia fora de l’habitual, jo no la coneixia però estic encantada d’estar aquí i formar-ne part. Ja des de la rebuda tot ha estat molt curiós i diferent.

Les vostres trajectòries poètiques són molt diferents però amb alguns punts comuns, totes dues heu fet de traductores i us han traduït a altres idiomes [les obres de l’Anna s’han traduït de l’anglès al català i castellà  i les de la Sònia al francès], sou molt actives, utilitzeu un to molt íntim en els vostres poemes i pensem que per sobre de tot us uneix el vincle amb ses Illes, amb el Mediterrani, ja que la Sònia Moll és filla de menorquí i les illes van ser terra d’acollida de l’Anna Crowe. Què us atrau d’aquest mar Mediterrani tan nostre? El mar us inspira a escriure?

En aquest punt totes dues coincideixen; no poden entendre la vida sense el mar a prop d’elles, és un punt d’orientació.

Sònia: el mar separa les terres, vaig néixer a Barcelona, el mar separa les terres dels meus pares.

Anna: vaig viure a ses Illes durant anys, els meus pares hi tenien casa, per mi és imprescindible tenir a prop el mar. El mar, tot i que no és un element sobre el que escriure per mi sí que és un ens transparent que ens acompanya, una guía.

Sònia Moll

Sònia, en el teu cas tens un blog en el qual ets molt activa. Les xarxes socials estan renyides amb la poesia? Tenen aquest punt d’immediatesa i de compartir el que fem en qualsevol moment que, és compatible amb la poesia?

Sònia: Ho entenc com dues coses diferents. El meu blog va néixer com un quadern de bitàcoles o d’idees, arriba a molta gent i no saps qui i com ho llegeix, això fa una mica de respecte, però generalment em serveix com a punt d’inici i de reflexió.

Anna Crowe

Anna: a més de ser traduïda ets traductora. En particular ens hem fixat que ara mateix ets possiblement la persona que està fent descobrir la poesia catalana contemporània al públic anglès. Com vius aquesta responsabilitat? Estàs satisfeta amb el que estàs aconseguint? Quina imatge té el lector britànic de la literatura i de la poesia catalanes?

Anna: Realment des del Regne Unit no és coneix com a tal la literatura catalana, hi ha molta feina per fer. En canvi a Escòcia, on per les similituds amb Catalunya sempre es segueix més el que es fa des d’aquí sí que hi ha cada vegada un interès més creixent per la poesia catalana. Vaig participar en una taula rodona a Escòcia sobre aquest tema que va resultar molt interessant.

I seguint amb aquet fil, vosaltres sou metòdiques? Necessiteu una rutina per escriure? Hi ha autors com en Hemingway que escrivien a bars, cafès, hotels, ¿podríeu escriure a l’habitació d’un hotel?

Sònia: en el meu cas depèn de en què estic treballant. Si escric per al blog, ho faig amb l’ordinador, i això em porta a escriure d’una manera molt més endreçada. En canvi el procés creatiu d’un poema és molt més complex, dura dies, setmanes... Comença d’un vers que no saps d’on ve i es queda gravat al teu cap i a partir d’aquí puc escriure a qualsevol lloc, en un tros de paper, al carrer, en un bar, on sigui.

Anna: per mi no, necessito un espai tranquil on poder concentrar-me. El que porto pitjor són els espais amb música, és molt difícil mantenir la ment concentrada quan hi ha música al voltant, sembla que s’emporta tots els pensaments.

Sònia: m’encanta escriure a les habitacions d’hotel, m’inspiren i m’atrauen, trobo que són atractives i fan que el meu entorn canviï. Fa poc vaig estar a un intercanvi de poetes a Marsella i em va resultar molt inspirador.

Anna: en el meu cas no, no són espais que m’ajudin a l’hora d’escriure.

Per poetes com vosaltres, tan vinculats amb el mar, amb la bellesa i el mediterrani, quina imatge de Sitges us emporteu?

Sònia: coneixia Sitges, familiars meus viuen a Vilanova i la Geltrú, però fins ara no havia pogut visitar tots els carrerons i raconets de Sitges. Tinc ganes de veure-ho tot i poder gaudir-ne.

Anna: no hi havia estat mai però la primera impressió és molt bona, a veure què veurem aquest cap de setmana!

I de l’experiència al nostre hotel?

Les dues: de moment tot molt bé, tenim habitacions que donen al carrer i estem encantadíssimes.

Share/Save/Bookmark
 

Agregue su comentario

Tu Nombre:
Comentario: